Només falten 5 dies per l'excursió i avui us expliquem una mica la història del castell, així com del poblat ibèric i de la capella que hi ha uns metres més avall.
EL CASTELL DE SANT MIQUEL
El castell de Sant Miquel o Montornés és documentat des del 1109.
Comprenia, en principi, els actuals termes de Montornès i Vallromanes i, a
partir del final de l’edat mitjana, també el d’Alella.
Aquest castell poseeix les característiques
del castells roquers, constituïts bàsicament per una torre i un espai que
l’envolta protegit per muralles.
Del castell en resta una torre
cilíndrica de 5,6 metres de diàmetre exterior que originàriament hauria de
tenir una alçada de 20 a 30 metres en origen i que avui és mig enderrocada i no
té pas més de 6 metres. A mitja alçada tenia la porta d’entrada.
Aquesta torre es construí vers
l’any 1000. Després es feu la resta del castell, un recinte enmurallat
poligonal d’uns 30 x 15 metres, del qual ara gairebé només s’intueix el perímetre. Els llenços de
muralla més grans es troben a llevant i migdia. A dins hi havia un pati interior, la torre de l’homenatge era
a migdia i a tramuntana trobàvem un edifici rectangular de 6 x 13 metres adossat al mur
perimetral. Una paret corva tallava aquest edifici per la part de ponent, tot
simulant una altra torre rodona. Pels voltants, encara avui, hi ha altres restes de murs més
indefinits
En aquest sentit,. el terratrèmol
del 24 de maig de 1448 afectà greument la integritat del castell.
Des d’aquest turó de 410 metres
s’albiren unes vistes espectaculars de tot el Vallès. Es tracta d’un dels
millors miradors de la zona, juntament amb el de Castellruf.
Com a curiositat, esmentar que la
Torre Tavernera té la peculiaritat d’exhibir a la seva façana els retrats del
seus propietaris, senyors també del castell de Sant Miquel.
LA
CAPELLA DE SANT MIQUEL
Fora de les muralles hi havia un
edifici del qual actualment només en queda un mur, que segons es creu era la
capella del Castell, dedicada a Sant Miquel i documentada l’any 1122.
Entre el 1606 i el 1636 se’n
feren reformes que no foren suficients, Tanmateix, el 1650 es construí una capella nova. Al 1838,
en plena guerra carlina, es profanà i es destruí. Des de llavors la imatge i la
festa de sant Miquel Arcàngel es celebra a la parròquia de Vallromanes.
EL
POBLAT IBÈRIC
Des de dalt del turó fins quaranta metres més avall s’estenia
aquest poblat ibèric on s’han trobat diverses peces de ceràmica i ferro. A aquest
poblat se li suposa una vida bastant curta, del 250 a.C. al 100 a.C., en el
qual s’hi trobaren restes d’incendi,
prova d’un final dissortat.
Per fer aquesta entrada hem extret informació de les Rutes d'Història del Centre d'Estudis de Montmeló i del llibre Llegendes dels Castells del Vallès Oriental de Glòria Campoy, Aloma Duràn i Raquel Jurado.
D'aquí un parell de dies més "teca".
No comments:
Post a Comment