Camí que ens porta de la riera al coll del Clau (foto cedida per Artur de Alba)
D'ara fins dijous, us anirem explicant una mica el recorregut. Malgrat ser una marxa relativament curta, trobarem tres parts bastant diferenciades entre elles.
La primera part, ens acostarà a l'entorn més rural, caminarem per unes pistes esquitxades de masies i camps.
Durant, la segona part pujarem al punt més elevat de l'itinerari, Can Gallemí, i sens dubte durant l'ascenció gaudirem de molt bones vistes sobre el Barcelonès, la Mediterrània, el Montseny, la plana vallesana... Tanmateix, aquestes parades per comtemplar el paisatge, també ens aniran molt bé per recuperar l'alè.
I finalment, la tercera i última part li posarà la cirereta al pastís. Només calen dues paraules per definir el recorregut en aquest tram, bosc i corriol, però d'això ja us en farem cinc cèntims el dijous.
Però avui toca parlar de la primera part i per tant d'aquest entorn rural.
La marxa sortirà de la Plaça Lluís Companys i de seguida anirem a buscar la riera en sentit ascendent. Cal dir que aquest tram el farem tot per pistes i camins amples, així tothom podrà agafar el seu ritme sense angúnies.
Els primers 700 metres són molt còmodes i el camí comença a pujar a l'alçada de Can Passeres. Però no patiu gaire, perquè desprès d'una rampa bastant pronunciada, el camí va guanyant alçada de manera més tranquila i fins el coll del Clau, la pendent mitjana no supera el 6%.
Aquesta pista ens servirà per estirar-nos i com hem dit abans cadascú podrà agafar el seu ritme.
Pels que correu, us recomanem que us agafeu amb calma. A partir del coll de Can Gurgui, per superar desnivells més forts i terreny erosionat necessitareu moltes energíes.
Pels que camineu, us convidem a gaudir de la flora abundant que ocupa aquests dies el marges del camí i els camps propers.
Aquest matí, tot passejant hem fet un llistat de flors que hem trobat a banda i banda d'aquesta pista, i hi havia: gavó, estepa borrera, estepa blanca, cap d'ase, borratja, conillets, roselles, fumària enfiladissa, blenera, boixac de camp i guixera.
Segurament, ens n'hem deixat alguna, però aquestes diumenge vinent encara hi seran.
Per cert, de les flors de la llista anterior, sabeu quina s'utilitza per fer amanides?
Aquest només és un petit exemple del gran patrimoni natural que tenim en aquestes muntanyes. Això sí, si us voleu emportar les flors a casa que sigui en fotografía.
Una vegada arribem al coll del Clau, per arribar al coll de Can Gurgui hem de superar un petit rocar que no presenta cap dificultat técnica.
Arribant al coll, tindrem el primer avituallament.
El dimarts parlarem del tram dels miradors.
La Riera de Vallromanes ara a la tardor
