TRINXACAMES 2014

El proper diumenge 4 de maig portarem a terme la IV edició de la Trinxacames. La sortida será a les 9:00h des de la pista poliesportiva coberta.
Aquest any us tornem a presentar dos recorreguts inèdits, un de 10 quilòmetres i 500 metres de desnivell positiu i un altre d’uns 15 quilòmetres amb 800 metres de desnivell positiu.

Amb l’objectiu que hi participi tota la familia, al marge d’oferir dos propostes, una pels més avesats a caminar i un altre més asequible, també hem ajustat els preus i així us podem oferir unes inscripcions a 8 Euros pels adults i a 5 Euros pels nens fins a 12 anys. Tanmateix, les inscripcions d’adults a partir del 10 d’abril passaran a valer 10 Euros.
Amb el preu d’aquesta inscripció tindreu dret a un o dos avituallaments (segons el recorregut que trieu), una botifarrada a l’arribada i l’obsequi d’una samarreta commemorativa.

La inscripció estarà limitada a 500 participants i el límit de temps per fer la Trinxacames llarga será de 4h 30min.
Des d’ara fins el dia de la caminada, periòdicament us anirem informant de tot allò que tingui a veure amb aquesta IV Trinxacames  a www.trinxacadenes.com

I si teniu algun dubte  toni@trinxacadenes.com
 

LA MARATÓ DIU MOLT DE TÚ

Al nostre païs tenim dies molt assenyalats, alguns molt relacionats amb la tradició cristiana com el Nadal o la Setmana Santa, altres que lluiten per mantenir-se i no transformar-se com la Castanyada vers el Halloween, el 23 d'abril ens regalem roses i llibres, per la Diada cada any ens reivindiquem com catalans i el diumenge després de Santa Llúcia ens reivindiquem com a persones.

Des de fa 20 anys, aquest país sap que una setmana abans de Nadal té una cita, perquè arriba el Diumenge de la Marató.
És increïble com una activitat sorgida d'un mitjà de comunicació ha quallat a la societat de tal manera. Però certament les coses no passen perquè sí, aquest país és solidari de mena i amb un gran teixit associatiu que fa que sigui tot molt més fàcil.

L'any passat 1 milió de persones van participar a les 1822 activitats populars que es van fer arreu per recaptar diners per la Marató.
Aquest any és la tercera vegada que la Marató recaptarà fons per la lluita contra el càncer, després de fer-ho l'any 1994 i l'any 2004.
De fet, només l'any 2010 ens va superar molt lleugerament la recaptació del 2004 i nosaltres apostaríem que aquest any es tornarà a fer record.
I això succeeix perquè estadísticament al llarg de la nostra vida, en un moment o altra, segurament tindrem el càncer molt a prop nostre i tots desitjem que la investigació avanci molt ràpid i que cada día el càncer sigui menys letal.

Per tant, diumenge vinent calçat les botes i camina per Vallromanes, entre tots ajudarem a que la investigació tingui mitjans per seguir caminant endavant amb pas ferm.

PREVISIÓ METEOROLÒGICA

El sol que demà segurament molts voldríem

Segurament molts de vosaltres esteu esperant a demà per decidir si feu la caminada o no i esperareu a veure el cel demà per decidir-ho.

Quan manquen 15 hores per l'inici de la caminada, el pronòstic no es tant dolent i fins i tot hi han serioses possibilitats que no plogui.

Tanmateix, ara el METEOCAT presenta la predicció del Vallès Oriental per demà amb un sol entre núvols i una mica de pluja.

Aquest matí hem fet el recorregut i els camins estan perfectes, en cap cas hi han tolls ni fang, per tant si caiguessin quatre gotes només cal agafar un impermeable i gaudir d'un dia típicament de tardor. De debó que val la pena. Nosaltres ja posarem el caldo calentent i l'aixopluc tant a la sortida com a l'arribada.

ITINERARI URBÀ. ELS ARBRES DE VALLROMANES.

Vallromanes fa molts anys.

INTRODUCCIÓ

El poble que veiem ara, a principis del segle XXI no té res a veure amb el poble de principis de segle XX. Fa una centúria Vallromanes encara estava agregat a Montornés del Vallès i encara no tenia municipi propi. Al voltant de la dècada dels 40 només hi havia uns 400 vallromanins i la majoria de la població es dedicava a l’agricultura.

Sense anar tan enrrera, si veiem fotografíes de fa 20 o 30 anys, el nucli urbà tenia una altra fisonomia, amb menys cases i pisos i més camps.
Però molt abans que Vallromanes fos independent, l’agost de 1933, ja hi havia uns arbres que han vist tots aquests canvis i avui dia encara podem gaudir de la seva ombra.

Tot seguit us presentem un itinerari per conèixer aquests arbres, tot fent una volta per Vallromanes.
El recorregut té una distància de 2 quilòmetres.

EL CAMÍ PAS A PAS.

0.000Qm. 0.000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i tot baixant per l’avinguda de Can Galvany, anem a buscar la riera.

Alzines de Can Galvany. Conjunt de 13 alzines de grans dimensions, algunes d’elles centenàries, disposades en filera al llarg de l’avinguda de Can Galvany. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels i d’entre totes, sobresurt una alzina bessona de 3,65 metres de canó i una capçada de 20 metres.

0,170Qm. 0,170Qm. Girem a la dreta i baixem per la riera. Tres-cents metres més avall, arribem a la placeta de Can Morera.

Alzina de Can Morera. Aquest arbre, segurament estava a l’entrada de Can Morera, un gran casal que inclús tenia un llac pel qual hi anaven en barca.

0,300Qm. 0,470Qm. Ara girem a la dreta per un camí de terra que desemboca en el vial que porta a l’escola.

0,200Qm. 0,670Qm. Som a la porta de l’escola Tres Pins. Contíuem recte i creuem el carrer Salvador Dalí, tot entrant en un parc.

0,080Qm. 0,750Qm. Quan s’acaba el parc girem a l’esquerra per un camí de sorra.

0,100Qm. 0,850Qm. Quan som davant l’escola bressol, girem a la dreta pel carrer Torre Tavernera.

0,225Qm. 1,075Qm. Ara girem a l’esquerra pel carrer Sant Jordi.

0,150Qm. 1,225Qm. Arribem a la riera. Girem a la riera per acostar-nos a l’alzina d’en Pirrot.

0,070Qm. 1,295Qm. Alzina d’en Pirrot. Alzina centenària de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals que a la vegada es subdivideixen i això fa que tingui una gran capçada.

Ara donem mitja volta i comencem a pujar riera amunt.

Plataneda de la Riera de Vallromanes. Aquesta plataneda formada per 213 exemplars i catalogada com arbreda d’interès comarcal, està disposada en dues fileres, una a cada marge de la riera, les quals al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Són especialment vistoses a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure.

0,575Qm. 1,870Qm. Arribem a l’avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,170Qm. 2,040Qm. Pista Poliesportiva Coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

La Roca Foradada

El proper diumenge 20 de novembre, portarem a terme la primera edició de VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT.

Lluny de la vessant més esportiva d'altres activitats que organitzem els Trinxacadenes i els Trinxacames, un dels objectius d'aquesta caminada és fomentar tot allò que tingui a veure amb hàbits saludables.

Per començar presentem dos recorreguts molt asequibles i no menys atractius amb unes distàncies de 7 quilòmetres el circuit per muntanya i d'1,5 quilòmetres el circuit urbà. Per tant, no hi ha excuses per quedar-se a casa. En aquest sentit, el circuit urbà es pot fer amb cadira de rodes i cotxet de nen petit

Tanmateix, els propers dies us anirem parlant dels centres d'interès i dels tresors que hi ha amagats a cada itinerari.

Per altra banda, aquesta caminada també té una vessant solidària i la totalitat de l'import recaptat amb les inscripcions anirà integrament a l'Associació Espanyola Contra el Càncer (Delegació Catalunya).

La sortida serà a les 10 del matí a la nova pista poliesportiva coberta i ja podeu comprar els tiquets a un preu de 5 Euros a l'Ajuntament, al Casal, al Bar La Plaça i a la Farmàcia Guanter.

Per cert, els menors de 12 anys tenen l'inscripció gratuïta i per tant no cal que compreu el tiquet per ells.

No perdeu aquesta setmana el fil d'aquest blog, cada día us anirem fent cinc cèntims de diferents qüestions de la VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

TRINXACAMES 2011. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

El Tub

L'itinerari té una llargada de 12,5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 350 metres. Cal portar aigua perquè no trobarem cap font i malgrat hi ha força trams ombrívols, és millor evitar les hores més caluroses de l'estiu. Aquesta excursió té tres parts força diferenciades.

Una primera part que ens acosta a la Vallromanes més rural, una segona part que ens puja fins els miradors i una tercera part que ens endinsa en els boscos d'aquestes contrades.

L'ITINERARI PAS A PAS

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciarem la ruta a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes. Tot seguit girarem a la dreta per la Rambla de Vallromanes.

0,200Qm. 0,200Qm. S'acaba l'asfalt i comença una pista de terra que seguim.

0,400Qm. 0,600Qm. Arribem a una cruïlla i girem a la dreta.

0,080Qm. 0,680Qm. Entrada de la finca de Can Passeres. Girem a l'esquerra. En aquest indret la pista fa un revolt molt tancat i puja de manera considerable. Seguim sempre la pista principal.

1,800Qm. 2,480Qm. Coll del Clau. A partir d'ara i durant una estona hem de seguir el GR-92 en sentit nord, per tant a la nostra esquerra veurem les marques blanques i vermelles que s'endinsen en un bosquet i superem un cert desnivell tot creuant un rocall.

0,600Qm. 3,080Qm. Coll de Can Gurgui. Arribem a una cruïlla important de camins, nosaltres seguirem pel GR-92 per una pista que ascendeix.

0,050Qm. 3,130Qm. Seguim pel GR-92 que s'enfila per un corriol a l'esquerra i que ens mostra bones panoràmiques del Vallès, el Barcelonés i el Maresme.

1,000Qm. 4,130Qm. Després de passar Can Gallemí, l'última casa de Vallromanes pel sud, arribem a un revolt que ens duria a la porta de Can Riera, deixem el GR tot girant a l'esquerra per un corriol que marxa de cara a ponent. COMPTE! No confondre amb una pista ampla que passa per sota.

0,250Qm. 4,380Qm. Arribem a una cruïlla de camins, ¡ULL! no equivocar-nos, obvíem el que marxa a l'esquerra i nosaltres continuem avall pel corriol que en aquest moment passa entre un pi i una alzina. Cal vigilar de no relliscar, en aquest tram, el camí té un fort pendent i està molt erosionat.

0,650Qm. 5,030Qm. En un revolt a l'esquerra, a banda dreta trobem un camí una mica desdibuixat que marxa direcció llevant, nosaltres el seguim.

0,100Qm. 5,130Qm. Arribem a una pista, la seguim en sentit descendent. Uns metres més endavant la pista fa un revolt, nosaltres ho obvíem i continuem recte.

0,600Qm. 5,730Qm. Deixem aquest camí i seguim per un trencall a l'esquerra en direcció sud, en aquests moments el camí planeja bastant.

0,100Qm. 5,830Qm. En un revolt, a l'esquerra, trobem tombada la Pedra del Diable.
Continuem per aquest camí, obviant els corriols i camins que ens menen a banda i banda.

0,700Qm. 6,530Qm. Sortim del Tub; nom com s'anomena l'últim tram d'aquest sender i arribem a una pista que ens creua (pista de Can Gurgui a Can Fuster). Girem a la dreta, direcció nord.

0,650Qm. 7,180Qm. Arribem a Cal Fuster, fem un revolt a l'esquerra i continuem recte, obviant el camí que ens mena a la dreta.

0,250Qm. 7,430Qm. Revolt a la dreta, continuem per la pista.

0,400Qm. 7,830Qm. Després d'una forta baixada, arribem a una cruïlla de camins. Si continuéssim recte, en un quart d'hora arribaríem a Vallromanes, però com avui tenim ganes de caminar, nosaltres girem a la dreta i uns 70 metres més endavant, trobem un trencall a mà esquerra que marxa en diagonal i nosaltres el seguim.

0,300Qm. 8,200Qm. Hem d'estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar.Obviant el camí que baixa cap a Can Maimó, el nostre camí sempre careneja cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit.

0,650 Qm. 8,850Qm. El camí s'ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres continuem pel que puja a l'esquerra.

0,100Qm. 8,950Qm. Trobem un corriol en un principi desdibuixat que segueix cap a ponent i que ens portarà fins la Roca Foradada.

0,200Qm. 9,150Qm. Roca Foradada. Potser ens costa de veure una mica perquè hi arribem per darrera, des d'on no és visible el forat. És una de les pedres que ens queda a la dreta.
Seguim pel corriol que surt davant de la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d'aquest indret, cinquanta metres més enllà. Girem a la dreta en sentit descendent, fent cas omís als camins que trobem a banda i banda i nosaltres seguim avall. Cal anar en compte de no relliscar perquè hi ha trams d'aquest camí que estan molt erosionats.

0,800Qm. 9,950Qm. Som a tocar del Pitch and Put de Vilanova del Vallès, nosaltres continuem pel mateix camí, simplement que ara el camí puja una mica, sobretot a l'inici.

1,250Qm. 11,200Qm. Arribem a una pista amb graveta, nosaltres girem a l'esquerra en sentit ascendent.

0,150Qm. 11,350Qm. Aquesta pista es converteix en un corriol que segueix pujant. Nosaltres el seguim.

0,200Qm. 11,550Qm. Arribem a un carrer asfaltat, el carrer Santa Quitèria que ens va baixant cap a Vallromanes. A la següent cruïlla, HEM D'ESTAR ATENTS, del costat d'un STOP, surt un corriol que va paral.lel al carrer Joan Miró, nosaltres l'hem de seguir.

0,350Qm. 11,900Qm. Arribem al carrer d'accés a l'escola. Nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 12,100Qm. Arribem a la Riera de Vallromanes. Girem a l'esquerra.

0,375Qm. 12,475Qm. Arribem a la Plaça de l'Esglèsia, punt d'inici i final de l'itinerari d'avui.

JA PODEU VEURE ELS VIDEOS

Ja teniu a l'abast dos videos de la Trinxacames.

Podeu veure la notícia que va fer Valles Visió al seu programa la Jornada d'ahir dilluns 2 de maig al vespre a www.vallesvisio.cat

I també trobareu un video de la Trinxacames a
http://www.youtube.com/watch?v=KT88jOLfG5w

LA PRIMERA TRINXACAMES JA ÉS HISTÒRIA

Un moment de la sortida

No podem començar aquesta entrada, sense donar-vos les gràcies. Sense la vostra participació i civisme aquesta Trinxacames no hagués sortit tan rodona com ha sortit.

Aquest matí gairebé cinc-centes persones heu deixat la vostra petjada als camins i corriols de Vallromanes.

Tant de bo, us ho hagueu passat tan bé com nosaltres preparant-la.

Tanmateix, si hi hagut quelcom que no us ha agradat o simplement que creieu que cal millorar, us agrairíem que ens ho féssiu arribar.

Nosaltres recollirem aquests suggeriments per anar millorant properes curses, caminades o marxes que preparem.

Properament, penjarem fotos i videos de la marxa.

INSCRIPCIONS TANCADES

Moltes gràcies a tots per fer-nos confiança. Però des d'aquests moments tanquem les inscripcions.

Limitem les inscripcions per tal de garantir que tothom fruïu de l'itinerari amb tota tranquilitat.

Ens veiem el diumenge.

EL RECORREGUT 3a PART. ELS BOSCOS

El corriol a l'alçada de la baga de Can Maimó

Els últims 6 quilòmetres de l'itinerari sens dubte us sorprendran. Començarem creuant el bosc de Can Lairet i els seus vuit-cents metres de bosc de pel.lícula de Robin Hood només serà un aperitiu del que vindrà després.

Sortirem a una pista i tres-cents metres més enllà tornarem a endinsant-se al bosc, però ara ja no sortirem a una clariana durant 4 quilòmetres, és a dir 20 o 25 minuts pels que correu i no menys de 50 minuts pels que camineu.

Aquest corriol recuperat recentment, en la seva primera part ens farà fruïr molt, perquè el sender i el seu entorn són d'una gran bellessa i ens acostarà sense gaire esforç fins la Roca Foradada.

Desprès de la Roca Foradada, calificaríem la segona part d'aquest corriol com una muntanya russa, sense grans desnivells, però sí un continuu puja i baixa i amb un grau més de dificultat técnica.

Aquells que ho feu caminant seguireu gaudint del camí. Aquells que ho feu corrent no oblidareu aquest corriol durant un temps.

Quan arribem a Can Rabassa, només ens restarà un quilòmetre que serà una barreja de corriol, carrer i rambla, per arribar de nou a la Plaça Lluís Companys i poder comentar la jugada tranquilament, tot menjant la botifarra.

EL RECORREGUT 2ona PART. ELS MIRADORS

Vista de Barcelona tot pujant a Can Gallemí un dia gris. Imagineu-vos un dia clar!!!

Sortim de l'avituallament del coll de Can Gurgui tot seguint el GR-92 per on ja anem caminant des del Coll del Clau. Aquest GR en sentit nord ens duria fins a Port Bou i en sentit sud fins a Ulldecona. Aquest tram que estem fent correspon a la setzena etapa entre el Coll de Can Bordoi a Llinars i el coll de Font de Cera a Alella.

Uns metres més endavant ens enfilarem per un corriol a mà esquerra. Ara comença la pujada forta, però també el camí de les vistes panoràmiques. En un quilòmetre pujarem uns 150 metres, però caminat molt tranquilament amb 20 minutets sereu a dalt i en un revolt veureu Barcelona, al següent quedareu davant de mar, cent metres més enllà us apareixerà el Montseny...

Pels que correu, ara és el moment de tirar de cames i pulmons, però penseu que en 7 o 8 minuts ja sereu a dalt.

Quan arribem a Can Gallemí, comença l'hora de baixar. La distància d'aquest corriol que farem ara són 1800 metres, el principi i el final del sender són força còmodes, però a la part central el terreny està molt erosionat i cal estar atent per tal de no relliscar. Però no patiu, que fent-ho mica a mica no presenta cap dificultat.

Tanmateix, si teniu bastons de caminar tant de pujada com de baixada us aniran molt bé.

Si ho feu corrent, prepareu-vos per emocions fortes.

Quan sortim del corriol desemboquem a una pista i ara tot passant per la Font de Can Gurgui, tenim un quilòmetre molt cómode fins el segon avituallament.

És hora de beure, menjar ganyips i preparar-nos per afrontar el tercer sector, una consecució de quatre boscos, el de cal Lairet, cal Tàvec, cal Cabrit i la Baga de Can Maimó.

Però això no toca explicar-ho fins dijous.

EL RECORREGUT. 1a PART. L'ENTORN RURAL.

Camí que ens porta de la riera al coll del Clau (foto cedida per Artur de Alba)

D'ara fins dijous, us anirem explicant una mica el recorregut. Malgrat ser una marxa relativament curta, trobarem tres parts bastant diferenciades entre elles.

La primera part, ens acostarà a l'entorn més rural, caminarem per unes pistes esquitxades de masies i camps.

Durant, la segona part pujarem al punt més elevat de l'itinerari, Can Gallemí, i sens dubte durant l'ascenció gaudirem de molt bones vistes sobre el Barcelonès, la Mediterrània, el Montseny, la plana vallesana... Tanmateix, aquestes parades per comtemplar el paisatge, també ens aniran molt bé per recuperar l'alè.

I finalment, la tercera i última part li posarà la cirereta al pastís. Només calen dues paraules per definir el recorregut en aquest tram, bosc i corriol, però d'això ja us en farem cinc cèntims el dijous.

Però avui toca parlar de la primera part i per tant d'aquest entorn rural.

La marxa sortirà de la Plaça Lluís Companys i de seguida anirem a buscar la riera en sentit ascendent. Cal dir que aquest tram el farem tot per pistes i camins amples, així tothom podrà agafar el seu ritme sense angúnies.

Els primers 700 metres són molt còmodes i el camí comença a pujar a l'alçada de Can Passeres. Però no patiu gaire, perquè desprès d'una rampa bastant pronunciada, el camí va guanyant alçada de manera més tranquila i fins el coll del Clau, la pendent mitjana no supera el 6%.

Aquesta pista ens servirà per estirar-nos i com hem dit abans cadascú podrà agafar el seu ritme.

Pels que correu, us recomanem que us agafeu amb calma. A partir del coll de Can Gurgui, per superar desnivells més forts i terreny erosionat necessitareu moltes energíes.

Pels que camineu, us convidem a gaudir de la flora abundant que ocupa aquests dies el marges del camí i els camps propers.

Aquest matí, tot passejant hem fet un llistat de flors que hem trobat a banda i banda d'aquesta pista, i hi havia: gavó, estepa borrera, estepa blanca, cap d'ase, borratja, conillets, roselles, fumària enfiladissa, blenera, boixac de camp i guixera.

Segurament, ens n'hem deixat alguna, però aquestes diumenge vinent encara hi seran.

Per cert, de les flors de la llista anterior, sabeu quina s'utilitza per fer amanides?

Aquest només és un petit exemple del gran patrimoni natural que tenim en aquestes muntanyes. Això sí, si us voleu emportar les flors a casa que sigui en fotografía.

Una vegada arribem al coll del Clau, per arribar al coll de Can Gurgui hem de superar un petit rocar que no presenta cap dificultat técnica.

Arribant al coll, tindrem el primer avituallament.

El dimarts parlarem del tram dels miradors.

US PRESENTEM LA SAMARRETA DE LA TRINXACAMES

Ja tenim aquí la samarreta de la I Trinxacames.

Si no estàs inscrit a que esperes!!!

FALTEN 11 DIES

PER QUÈ S'HA DE FER LA TRINXACAMES?

En aquestes muntanyes l'aigua s'escola per rierols i torrents humíls.

Ningú dubte que Barcelona i Tarragona tenen mil raons per ser visitades i conegudes, així ho certifiquen els mil.lions de turistes que cada any omplen els carrers, places, museus, estadis, parcs, hotels... d'aquestes dues ciutats.

Casualment, aquestes dues urbes juntes fan 163 quilòmetres quadrats. Per tant, són una mica més petites, que el conjunt de quinze municipis que formen el Parc de la Serralada Litoral, que tenen una extensió de 169 quilòmetres quadrats. A més a més, Vallromanes dins el Parc es troba en una posició força central, per tant qualsevol racó d'aquestes muntanyes queda molt a l'abast.

Però tornant a Barcelona i Tarragona, són innumerables les històries que ens expliquen les seves pedres i la seva gent, des de finals del Neolític fins els nostres dies han passat 4000 anys i ibers, cartaginesos, romans, jueus, visigots, musulmans i cristians han deixat la seva emprenta a les ciutats.

Tanmateix, a la Serralada Litoral també hi han viscut tots aquests pobles i tots hi han deixat la seva petjada. Tal vegada, no és estrany trobar-se dolmens, castells i ermites, però també, fonts que brollen al costat d'un torrent, arbres singulars, masies, un cabirol que ens creua pel davant, els cirerers d'arboç ben farcits a finals d'octubre, tota la gamma dels verds a principis de primavera, alzinars a la vessant vallesana i pinedes a la banda de Marina, obagues i solelles, el nen de la Plaça Ballot, els dibuixos de la Lola Anglada... i menys soroll, cues i asfalt que a les ciutats.

Sens dubte, la millor manera de conèixer un territori és trepijant-lo, caminant pels seus camins i corriols i descobrint aquells racons que s'amagen després d'un revolt, dalt d'un turó o al fons d'una vall.

Per tant, aquest maig us convidem a gaudir de la Trinxacames tot fent una volta per un museu a l'aire lliure.

La foto de l'encapçalament ha estat cedida per l'Artur de Alba.

L'OLLA COMENÇA A BULLIR

La Roca Foradada (foto cedida per l'Artur de Alba)

D'AQUÍ A POQUES HORES JA US PODREU INSCRIURE!!!

Malgrat el nom de TRINXACAMES, aquesta caminada és assequible per qualsevol persona que tingui uns mínims hàbits de caminar.

Tanmateix, els propers dies us anirem donant informació sobre el recorregut, els desnivells, els punts d'interès i altres questions pràctiques que heu de tenir en compte per fruïr al màxim de l'itinerari.

De moment us deixem amb la Roca Foradada uns dels nostres tresors, ple de magnetisme i per on passarà el recorregut llarg.